09 novembre 2009

Dinar Popular: Com defensar l'eduació esquivant porres


DIVENDRES 10 de novembre,
a 2/4 d'una del migdia
.

Convoca: Assemblea UB Raval

05 novembre 2009

Es veia a venir...

Amb el nou curs acadèmic s’ha demostrat que el que dèiem l’any passat sobre l’EEES era veritat. El Pla de Bolonya no ha portat cap millora per a la universitat pública, al contrari, s’ha pogut veure que la implantació dels nous Graus no ha portat més que el caos; aules hipermassificades, assignatures que semblen d’un tercer de batxillerat més que d’una carrera universitària, caos administratiu, falta de personal, etc. Aquest fet, sense cap mena de dubte, fa que la qualitat dels nostres centres d’estudi baixi en picat, facilitant les desqualificacions cap a l’ensenyament superior públic per part d’aquells que en volen treure profit.

A més a més, se li suma una manca de democràcia en el si de la universitat derivada de la actual LOU. Aquesta manca de democràcia s’ha fet palesa amb la minsa participació de l’alumnat en la configuració dels nous plans d’estudi i del nou model universitari que van dibuixar en un exercici de despotisme il∙lustrat. “Tot pel poble però sense el poble”, sota aquesta consigna actuen.

Les queixes no són escoltades ni se'n rep cap resposta. Així s’ha demostrat amb la campanya del “Síndic de Greuges”, portada a terme per aquesta Assemblea. Tot i ser notòries i palpables les queixes exposades en cartells, el deganat no ha mogut ni un dit. Això no és una mostra ben clara de l’actitud que tenen davant les peticions de l’alumnat?

Està ben clar, actuen de forma unilateral i, si s’escau, amb l’ajuda de la seva conselleria preferida: la Conselleria d’Interior. Tothom recorda com els Mossos d’Esquadra convertiren una protesta pacífica com l’ocupació del rectorat de la UB en una batalla campal pels carrers de Barcelona amb un únic agressor: els cossos policials.

Després d’aquesta esbatussada van ser imputades més de 58 estudiants amb un delicte molt greu: defensar la pública amb una arma molt perillosa, la seva veu.

El fet que hi hagi més de 58 estudiants encausades per aquests fets demostra que la voluntat de diàleg de les autoritats universitàries i governamentals és nul∙la. En comptes de posar-se a parlar amb l’alumnat envien la policia, i un cop net el camí convoquen una taula de diàleg amb la condició sine qua non de no tocar ni un pèl els fonaments de Bolonya.

Això és diàleg? Si no hi ha diàleg, hi ha democràcia? Es pot parlar de democràcia quan es reprimeixen les veus dissonants? Es pot parlar de democràcia quan s’ignora que el 90% dels i de les estudiants que votaren en els referèndums de l’any passat estaven en contra de la implantació de l’EEES? Es pot parlar de democràcia quan hi ha més de 58 estudiants que poden anar a la presó per defensar la pública? Evidentment, no. Disten molt de ser democràtics uns òrgans de govern que es recolzen en majories silencioses.

És per això que cal que la nostra veu es faci escoltar. La universitat pública necessita la teva veu. Que no s’imposi la seva “majoria” silenciosa. Ara cal la solidaritat amb els i les companyes imputades; amb repressió no hi ha democràcia.

Per això us convoquem a la XERRADA SOBRE AQUEST PROCÉS CONTRA MÉS DE 58 ESTUDIANTS: 10 DE NOVEMBRE, A LES 12.30 HORES (AL PORXO)

ASSEMBLEA DE FACULTATS UB RAVAL

21 octubre 2009

Tens sis anys per acabar d'estudiar!

Los alumnos de la Universidad de Alcalá de Henares (UAH) tendrán un límite de permanencia en su carrera. El centro quiere lograr una mayor implicación de sus estudiantes: en primer lugar, deberán tener un mínimo de materias aprobadas para matricularse en el curso siguiente. Además, deberán graduarse en un plazo máximo de 6 años

Según su rector, Virgilio Zapatero, la UAH pretende ser "modélica en el rigor de exigencia del cumplimiento de plazos". Con el objetivo de concienciar a los estudiantes de la inversión destinada a su formación, la universidad les ha informado por correo de que las administraciones invierten unos 8.000 euros al año en la educación de cada uno.

El centro asegura que la nueva metodología, que será "más tutorial, con grupos más pequeños y con una mayor relación entre profesor y alumnos". La "evaluación será continua", de modo que el examen final de cada asignatura perderá relevancia.

Para desarrollar estas novedades, la Universidad de Alcalá ha mejorado sus infraestructuras: las aulas serán más pequeñas para evitar la masificación, se incorporará mobiliario móvil y se introducirán una serie de tecnologías, como ordenadores, conexión wifi o pizarras digitales.

08 octubre 2009

Una desena d'estudiants anti-Bolonya intenta accedir al despatx del rector de la UB

La inauguració del curs acadèmic de la UB ha coincidit amb dues tímides protestes protagonitzades per membres de seu Personal d'Administració i Serveis (PAS) i una desena d'estudiants anti-Bolonya. Els universitaris s'han donat cita a les deu del matí per decidir amb quin tipus de protesta rebrien al conseller d'Universitats, Josep Huguet. Poc abans de les dotze membres de seguretat situats a l'entrada els han impedit l'entrada, llavors han intentat arribar fins al despatx del rector de la UB, Dídac Ramírez, per demanar la seva dimissió. El representant del PAS de la universitat, César Marín, per la seva banda, ha explicat que la queixa vol denunciar 'el menyspreu cap a aquests treballadors'.

Font: ACN

06 octubre 2009

53 joves que es van tancar al rectorat de la UB seran jutjats el 18 de novembre. Per primer cop s'habilitarà l'auditori de la Ciutat de la Justícia

Una de les actuacions més polèmiques dels Mossos d'Esquadra en els últims temps, el desallotjament dels estudiants anti-Bolonya del rectorat de la Universitat de Barcelona, arribarà el dia 18 de novembre al jutjat en forma de macrojudici. Un total de 53 estudiants hauran de comparèixer a la vista com acusats d'una falta de desobediència a l'autoritat, en aquest cas, els Mossos que van posar fi a quatre mesos d'ocupació de l'edifici.

El cas és jurídicament molt simple, perquè es tracta d'unes faltes que poden arribar a jutjar-se fins i tot en absència de l'acusat i amb una pena màxima d'una multa de 60 dies, però és complicat de procediment pel gran nombre de persones que hi ha acusades. Aquest fet ha obligat el jutjat número 9 d'instrucció a demanar que s'habiliti l'auditori de la Ciutat de la Justícia per poder celebrar la vista amb normalitat, la primera que s'hi farà.

L'auditori, estrenat oficialment el 24 de setembre passat en un acte d'entrega de distincions a treballadors penitenciaris, és una sala amb capacitat per a cinc-centes persones i que ja va ser concebuda al seu dia com espai alternatiu per a la celebració de judicis amb un nombre elevat d'acusats. El nou recinte judicial de la plaça Cerdà disposa d'un ampli ventall de sales de vista, però cap amb prou capacitat per poder donar cabuda a un nombre tan important d'acusats.

El fet que hagin de comparèixer mig centenar de persones pot complicar el desenvolupament de la vista, ja que de moment el jutjat està tenint problemes en la notificació a tots els processats. Un cop la citació és positiva, el judici pot començar, fins i tot sense els acusats, però si la comunicació no es produeix es pot produir un ajornament. No serà fins al dia assenyalat per a la vista que es podrà comprovar aquest extrem.

El mig centenar d'acusats són els joves que eren dins del recinte de la plaça Universitat quan a dos quarts de sis de la matinada del 18 de març hi van entrar els Mossos, i hi van oferir resistència passiva. El desallotjament va derivar hores després a l'exterior de l'edifici en enfrontaments, càrregues policials i detencions. Aquestes escenes es van reproduir al migdia davant el Palau Robert i al vespre en una manifestació molt violenta pel centre de Barcelona.

Font: Diari Avui.cat (6/10/09)

30 setembre 2009

L'Expedient Bolonya a TV3

Reportatge que confronta partidaris i detractors del procés d'implantació del Pla Bolonya per debatre sobre com s'ha de renovar el sistema universitari al nostre país.



Autors: Lluís Royo, Jordi Pueyo i Montse Rosell
Imatge: Ignasi Pastori

24 setembre 2009

Sindicats en desacord amb el cost de la universitat

Sindicats d'estudiants universitaris en desacord amb el cost de la universitat i els recents anuncis del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.




"Huguet creu que els estudiants han de pagar més per anar a la universitat" (ElPunt.cat)

Llegir article: enllaç

16 setembre 2009

Primera assemblea del curs 2009/2010


Dimarts 22 de setembre a 2/4 d'una del migdia al porxo de la Facultat del Raval

Participa i digues la teva!

Convoca: Assemblea UB Raval

09 setembre 2009

Bolonya i el EEES són directives europees de compliment obligatori?

La UE no te competències en matèria educativa. A aquest nivell només s'han signat declaracions d'intencions, que no tenen perquè complir-se. El Procés de Bolonya i l'EEES afecta a molts països, alguns dels quals no formen part de la UE, en concret son 46, entre els que trobem Turquia o Azerbaidjan.

La UE, per iniciativa del Regne Unit, no té competències en educació. (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, art.149.4)

  • La Declaració de Bolonya sorgeix al 1999. Es tracta d'una declaració d’intencions que cada país decideix si vol aplicar-les, i com ho vol fer. Qualsevol país pot sortir sense cap mena de represàlia legal; de fet, a Grècia s’ha aturat sense representar cap mena de ruptura dins el Sistema Universitari europeu.
  • L’àmbit de països adherits a la Declaració inclou Estats de fora de la UE.
  • Per tal d'implementar el Procés de Bolonya, cada estat ha articulat la seva pròpia llei. A l’Estat Francès,la LRU; a l’Estat espanyol la LOU (2001, lleument reformada al 2007 amb la LOMLOU). El Reial Decret és un desenvolupament concret del que s'estableix a la LOU a grans trets: concreció dels graus, postgraus, etc.
  • A Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei d’Universitats de Catalunya al 2003 per adaptar-se a la LOU i a les reformes dirigides a la liberalització que estableix l’OMC:

“les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.”

(Preàmbul, LUC)

Més informació:


06 setembre 2009

Implantació del Grau en la llicenciatura d'Història


Atès el procés de desimplantació de la llicenciatura d'Història, cal consultar el calendari d'extinció del seu pla d'estudis.

05 setembre 2009

"La Universidad es hoy más crítica"

(El País 10/8/09)

LA REFORMA UNIVERSITARIA PABLO, XAVIERA Y HUGO.
Estudiantes que se encerraron en la UB el curso pasado.

Los tres participaron el invierno pasado en los encierros contra la reforma universitaria de Bolonia. Los tres están acabando sus estudios. Y los tres piensan que su protesta sirvió para concienciar sobre los problemas de la Universidad pública.

El 20 de noviembre de 2008 cientos de estudiantes como Pablo Molano, Xaviera Vilamitjana y Hugo Alvira ocuparon la sede central de la Universidad de Barcelona. Pertrechados con mantas y sacos se quedaron allí cuatro meses, Navidad incluida, hasta que fueron desalojados por los Mossos d'Esquadra. Aquel día hubo enfrentamientos entre policías y estudiantes en Barcelona, que se saldaron con 26 estudiantes y seis mossos contusionados. En otras ciudades españolas también hubo encierros.

Nueve meses después de aquel día, los tres lo rememoran en el atrio de la sede central de la Universidad de Barcelona. "Recordaré siempre esa experiencia. Fue única", dice Xaviera, que el año que viene cursará cuarto de Historia en la Universidad de Barcelona y que ha compaginado estudio y trabajo, aunque ahora está en paro. "Durante mes y medio o dos meses fue una experiencia bonita. Nos organizamos para lograr cosas pero no pudimos o no supimos aprovecharlo", dice Hugo, que estudia un máster de Historia tras haber cursado esta licenciatura y está buscando empleo.

Querían parar el proceso de Bolonia (homologación de los estudios universitarios en Europa). Querían que se paralizaran los expedientes contra varios compañeros de la Universidad Autónoma de Barcelona. Y querían abrir un debate sobre la Universidad pública. Admiten que no lograron sus objetivos, pero no descartan volver a la carga el curso que viene, aunque no saben cómo lo harán. Dicen que no les gusta Bolonia porque hay un riesgo de que las empresas entren en la Universidad, porque dificulta compaginar el trabajo y el estudio debido al nuevo método de evaluación continua y porque hace una reforma sin poner recursos económicos, añaden.

Cuando se les pregunta si su protesta ha servido para algo, no lo dudan: "Ahora hay más con ciencia de la situación de la Universidad". Hugo, sin embargo, matiza: "Hay más conciencia, más crítica pero no hemos conseguido nada concreto. Quizá no hemos sabido plantear asuntos concretos sobre becas, incrementos del profesorado o mejora de la calidad docente. Bolonia se está implantando en un contexto de crisis económica. Me conformaría con que le dieran a la Universidad lo que les van a dar a los bancos y a las cajas de ahorro para que se reorganicen y fusionen", apunta Hugo.

Pablo no está tan de acuerdo con Hugo en que su encierro no sirviera para nada: "La necesidad de financiar mejor a la Universidad está más en primera línea que antes y creo que eso es fruto de nuestra presión. Aunque es cierto que no se ha paralizado Bolonia, hemos visto cómo funcionan las cosas y que Bolonia es sólo una parte del sistema capitalista en el que nos encontramos", reprocha Pablo, que empezará cuarto de Filosofía en septiembre.

Para Xaviera, después de las protestas "hay más gente crítica". "Todo explotó aquel día, pero venía de atrás. Ahora hay una conciencia que antes no existía", recalca Pablo. "Había gente que nunca participaba en estos movimientos. No olvidaré cuando nos desalojaron. Fue una demostración de fuerza", añade.

Los tres son conscientes de que Bolonia ya no es una meta sino que está implantado. El sistema de Bolonia (que, entre otras cosas, favorece la movilidad de los estudiantes por Europa) regirá el curso que viene en más del 70% de las titulaciones de las universidades españolas y, como mucho, a partir de 2010 todos los estudios de grado deberán estar adaptados a Bolonia.

¿Volver a las protestas el curso que viene? Ya se verá contestan los tres. "Siempre entra gente nueva. Un 25% de los alumnos llegarán en septiembre y las cosas hay que prepararlas, pero existe esa conciencia de la que hablábamos. La gente sabe que la Universidad pública debe estar mejor atendida, mejor financiada", dice Hugo. Xaviera asegura: "Hay que seguir haciendo un seguimiento muy crítico con Bolonia".

30 juliol 2009

Guia per orientar-se pel mapa de l’espai europeu d’educació superior (EEES)


Nou portal institucional de la Generalitat de Catalunya sobre el Pla Bolonya, curs 2009-2010

20 juliol 2009

Les taxes universitàries podran pujar fins al 4% per sobre l'IPC


El passat dimarts 16 de juny, es va publicar al BOE la forquilla general de pujada màxima dels preus dels estudis conduents a títols universitaris per al curs vinent.

A partir d’aquestes limitacions, cada Comunitat Autònoma pot ubicar-se on millor cregui. Encara no està publicat la concreció definitiva a Catalunya.

Tres observacions

1Estableix un límit de fins a 4 punts per sobre la situació de l’IPC (un pel menys del 4%).

2. Per tal de no perjudicar la mala imatge dels nous graus, el text estableix que el cost total d’un grau no pot ser superior al dels estudis equivalents de plans previs (llicenciatura o diplomatura).

“El rango para los precios públicos de los estudios universitarios de grado regulados por el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, se fijará de manera que el precio por curso de un título de grado sea equivalente al correspondiente del catálogo actual y cuyo plan de estudios sustituya. Cuando se trate de un título de grado sin correspondencia exacta con un título del catálogo actual, se aplicará el criterio de proximidad a un título dentro de la misma rama de conocimiento.”

3. Pel que fa als Màsters oficials (mal anomenats “públics”, es manté la mateixa forquilla que l’any anterior aixó sí, es permet a les Comunitats Autònomes pujar el preu fins a un total del 30% del seu cost. És a dir, el que diu la LOU: apropar les taxes al cost real dels estudis.

Font: Preu dels estudis universitaris 2009/2010. Resolución de 8 de junio de 2009, de la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria, por la que se publica el acuerdo de 2 de junio de 2009, de la Conferencia General de Política Universitaria, por el que se fijan los límites de precios públicos por estudios conducentes a la obtención de títulos universitarios oficiales para el curso 2009-2010.

Anys anteriors:

2008/09

2007/08

Com s’estableix el preu dels estudis universitaris

Pujada dels preus universitaris a Catalunya curs 2008/09 [Text oficial]. Taula comparativa

[Especial Bolonya]

29 juny 2009

Expedient Bolonya


Divendres 2 de juliol, a 23.30 al canal 33: Expedient Bolonya

16 juny 2009

A reveure Palmada

El govern ha destituït la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, i serà substituïda per Joan Majó, que fins ara era el director general d'Universitats. L'executiu justifica aquest canvi per la necessitat de transformar el sistema català de recerca i innovació. El departament tenia pensat cessar-la des de les mobilitzacions estudiantils en contra del procés de Bolonya. Blanca Palmada també ha hagut de fer front a la crisi oberta amb els rectors de les universitats i al decret d'universitats del govern espanyol.

Segons fonts oficials, “el Govern de la Generalitat aprovarà el nomenament de Joan Majó i Roca, fins ara Director General d’Universitats, com a nou Comissionat per a Universitats i Recerca. La reestructuració, que suposa el cessament de Blanca Palmada, respon a la necessitat de transformar el sistema català de recerca i innovació donant compliment al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) firmat ara fa mig any per tots els partits amb representació parlamentària, les universitats i els agents socials. La remodelació també respon a la necessitat d’accelerar l’assoliment de reptes del sistema universitari català que són estratègics pel pais, com ara la modificació de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC)”.

Palmada va ser nomenada comissionada d'Universitats i Recerca al desembre del 2006, quan el govern va crear el càrrec amb l'objectiu d'impulsar un pacte nacional per a l'educació superior i la investigació, a més de promoure la integració entre la recerca universitària i la innovació a les empreses.

El seu substitut, Joan Majó Roca, ocupava des del maig del 2007 el càrrec de director general d'Universitats. Majó és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i té una llarga experiència en gestió universitària, que ha compaginat amb la docència.

13 juny 2009

Un any de lluita a les universitats



Font: Ocupem les ones

27 maig 2009

Festa Fi de Curs al Raval

Divendres 29 de Maig, Festa Fi de Curs

Organitza: Assemblea Facultats UB Raval